dijous, 10 de gener del 2013

Tu i jo som sis

Així és com m'agrada començar l'any: de vacances i amb tota la meva família al meu costat.
Sóc feliç amb aquestes petites grans coses: despertar-me cada matí al costat del meu marit, i quan dic "cada matí"  vull donar-li una accentuació especial. Quan no estem de vacances això no és possible pel què aquesta rutina que per molts passaria desapercebuda, jo la valoro enormement.
Llevar-nos ell i jo una horeta abans que els nens i esmorzar plegats l'un davant de l'altre a la taula, amb el cafè amb llet fumejant i unes torrades acabades de fer, amb el silenci de la nit encara present al menjador i amb els respirs profunds dels petits que ens arriben des dels seus llits.
I passar aquella hora xerrant fluixet i rient fins que quan ja s'acosta el moment del segon cafè, posem música que vagi despertant suaument a la resta de la nostra família. 
A. sempre és la primera, a continuació la segueix D., L. el tercer i P. sempre la què més triga en aixecar-se. Aquesta rutina que per molts seria imperceptible, jo l'observo atentament cada dia dels què tenim oportunitat de poder-ho fer. 
M'agrada escoltar les històries de P. amb les seves amigues i cansar-me de demanar a A. que deixi de ficar-se amb D. M'agrada escoltar en L. que sempre ens fa riure amb les seves divertides sortides i consolar a D. cada cop que A. es fica amb ell.
M'agrada arribar al vespre, després d'un dia intens de jocs, de converses creuades, de riures al voltant de la taula tot dinant, d'excursions amb bici per l'entorn, o d'una jornada intensa d'esquí principiant, seure al sofà davant de la llar de foc encesa i no tenir pràcticament espai per a moure ni una cama.
I quan arriba el moment de la nit, quan ells ja dormen i Ell i jo ens quedem sols, en silenci, de nou una estona abans d'anar al llit per xerrar i riure, amb el silenci de la nova nit ja instal·lat al nostre menjador.
Sóc enormement feliç amb aquestes petites grans coses: anar a dormir cada nit al costat del meu marit, després d'haver fer 4 petons a 4 fantàstiques personetes, agafar-lo de la mà i tancar els ulls.

1 comentari:

  1. Ei!!!! m'ha agradat molt :)
    T'estimo....Mi2.
    Fins i tot, jo acabo escrivint alguna cosa...;)

    ResponElimina