Aquest 2013 he començat a cuinar com Déu mana. I això què vol dir? doncs que per fi, crec que estic aprenent a cuinar perquè hi estic disfrutant, cosa que mai abans m'havia passat.
Fins ara l'alimentació era per sobreviure i poca cosa més, una cuina de mínima expressió amb els plats bàsics de taula adolescent: pasta, ous i carn o pollastre arrebossat. I de postres, fruita o iogurt.
Ja fa un temps que en aquest aspecte he canviat. Bé, el cert és què he canviat força en aquest i en d'altres molts aspectes. Però referint-me al tema que m'ocupa, he començat a tenir interès per la cuina, ja no només per saber cuinar més plats, sinó (el què més em sorprén) per a experimentar... des del meu nivell bàsic bàsic, vull dir.
Us poso un exemple: la clara d'ou a punt de neu. Doncs que fa moolts anys, vaig provar de fer-la, no m'en vag sortir i ja mai més ho he tornat a intentar. "Això no és per a mi. Jo no sé fer clara d'ou a punt de neu, això és impossible", etc... doncs que ho he fet! i he tombat el bol damunt la cara atònita del meu fill i no ha caigut ni un floquet... res! sembla una fotesa però per a mi és tot un repte assolit!
o un altre exemple: aquest Nadal el meu marit i jo vam preparar el brou de galets seguint fil per randa la recepta del caldo de Nadal autèntic, ens va quedar boníssima però el què és més fort.... amb la resta de carn d'olla en vaig fer croquetes (moolt bones)... sapigueu que fins ara el pollastre del brou se'l menjava o la iaia o el gos o la llençava! sí, ja sé què és un sacrilegi però ho sé ara... fins ara bàsicament no sabia què fer-ne, em feia nosa! m'enteneu el què vull dir amb què he canviat? i quan deia "experimentar" em referia bàsicament a "intentar".
Aquest cap de setmana m'he atrevit amb la coca de llardons, és la coca que més m'agrada i mai he sabut com fer-la, vaja ni ho he intentat, l'he comprat i llestos... no m'ha quedat com la del iaio pastisser que tant recordo però l'he fet i ens l'hem cruspit... i ara no deixo de pensar en com millorar-la.
Què deu ser que m'ha fet canviar aquest aspecte? haver passat (fa poquet) dels quaranta? tenir una família adorable a la què vull alimentar bé? tenir un marit insaciable al què vull sorprendre i amb el què m'ho passo tant bé a la cuina? tot plegat té molt a veure, suposo. En essència, estic cuinant amb amor i això (diuen) mou muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada