Què fem per dinar?

Aquest 2013 he començat a cuinar com Déu mana. I això què vol dir? doncs que per fi, crec que estic aprenent a cuinar perquè hi estic disfrutant, cosa que mai abans m'havia passat.

Fins ara l'alimentació era per sobreviure i poca cosa més, una cuina de mínima expressió amb els plats bàsics de taula adolescent: pasta, ous i carn o pollastre arrebossat. I de postres, fruita o iogurt. 

Ja fa un temps que en aquest aspecte he canviat. Bé, el cert és què he canviat força en aquest i en d'altres molts aspectes. Però referint-me al tema que m'ocupa, he començat a tenir interès per la cuina, ja no només per saber cuinar més plats, sinó (el què més em sorprén) per a experimentar... des del meu nivell bàsic bàsic, vull dir.

Us poso un exemple: la clara d'ou a punt de neu. Doncs que fa moolts anys, vaig provar de fer-la, no m'en vag sortir i ja mai més ho he tornat a intentar. "Això no és per a mi. Jo no sé fer clara d'ou a punt de neu, això és impossible", etc... doncs que ho he fet! i he tombat el bol damunt la cara atònita del meu fill i no ha caigut ni un floquet... res! sembla una fotesa però per a mi és tot un repte assolit!

o un altre exemple: aquest Nadal el meu marit i jo vam preparar el brou de galets seguint fil per randa la recepta del caldo de Nadal autèntic, ens va quedar boníssima però el què és més fort.... amb la resta de carn d'olla en vaig fer croquetes (moolt bones)... sapigueu que fins ara el pollastre del brou se'l menjava o la iaia o el gos o la llençava! sí, ja sé què és un sacrilegi però ho sé ara... fins ara bàsicament no sabia què fer-ne, em feia nosa! m'enteneu el què vull dir amb què he canviat? i quan deia "experimentar" em referia bàsicament a "intentar".

Aquest cap de setmana m'he atrevit amb la coca de llardons, és la coca que més m'agrada i mai he sabut com fer-la, vaja ni ho he intentat, l'he comprat i llestos... no m'ha quedat com la del iaio pastisser que tant recordo però l'he fet i ens l'hem cruspit... i ara no deixo de pensar en com millorar-la. 

Què deu ser que m'ha fet canviar aquest aspecte? haver passat (fa poquet) dels quaranta? tenir una família adorable a la què vull alimentar bé? tenir un marit insaciable al què vull sorprendre i amb el què m'ho passo tant bé a la cuina? tot plegat té molt a veure, suposo. En essència, estic cuinant amb amor i això (diuen) mou muntanyes.

Tu i jo som sis

Així és com m'agrada començar l'any: de vacances i amb tota la meva família al meu costat.

Sóc feliç amb aquestes petites grans coses: despertar-me cada matí al costat del meu marit, i quan dic "cada matí"  vull donar-li una accentuació especial. Quan no estem de vacances això no és possible pel què aquesta rutina que per molts passaria desapercebuda, jo la valoro enormement.

Llevar-nos ell i jo una horeta abans que els nens i esmorzar plegats l'un davant de l'altre a la taula, amb el cafè amb llet fumejant i unes torrades acabades de fer, amb el silenci de la nit encara present al menjador i amb els respirs profunds dels petits que ens arriben des dels seus llits.

I passar aquella hora xerrant fluixet i rient fins que quan ja s'acosta el moment del segon cafè, posem música que vagi despertant suaument a la resta de la nostra família. 

A. sempre és la primera, a continuació la segueix D., L. el tercer i P. sempre la què més triga en aixecar-se. Aquesta rutina que per molts seria imperceptible, jo l'observo atentament cada dia dels què tenim oportunitat de poder-ho fer. 

M'agrada escoltar les històries de P. amb les seves amigues i cansar-me de demanar a A. que deixi de ficar-se amb D. M'agrada escoltar en L. que sempre ens fa riure amb les seves divertides sortides i consolar a D. cada cop que A. es fica amb ell.

M'agrada arribar al vespre, després d'un dia intens de jocs, de converses creuades, de riures al voltant de la taula tot dinant, d'excursions amb bici per l'entorn, o d'una jornada intensa d'esquí principiant, seure al sofà davant de la llar de foc encesa i no tenir pràcticament espai per a moure ni una cama.

I quan arriba el moment de la nit, quan ells ja dormen i Ell i jo ens quedem sols, en silenci, de nou una estona abans d'anar al llit per xerrar i riure, amb el silenci de la nova nit ja instal·lat al nostre menjador.

Sóc enormement feliç amb aquestes petites grans coses: anar a dormir cada nit al costat del meu marit, després d'haver fer 4 petons a 4 fantàstiques personetes, agafar-lo de la mà i tancar els ulls.

Encetem any i bloc

És un dels propòsits d'aquest any nou que ara comencem. Recuperar l'escriptura. Trobar d'una vegada per totes, estones per a escriure. I una de les coses que faré és aquest bloc amb el què intentaré tenir una obligació setmanal per a recuperar un ritme i un mètode, i el combinaré amb alguna altra activitat d'escriptura alternativa. A veure si ho puc fer!!

Bé, i de què anirà aquest bloc? doncs de l'any 2013. 52 setmanes de l'any 2013. Un escrit per setmana sobre el què més m'hagi inspirat per escriure alguna cosa aquella setmana. Sobre la meva família estimadíssima, sobre la meva feina, sobre la meva ciutat, sobre la meva realitat.

Deixo aquí la introducció... el primer escrit vindrà quan s'acabi aquesta setmana.